• Imprimeix

Josep Maria Tost: "Basem la nostra cooperació en les nostres actuacions i en la transferència de coneixements que permet el desenvolupament del país de forma sostenible”

Amb l’objectiu de donar suport a les polítiques d’accés als drets socials bàsics, entre els quals hi ha l’aigua potable i el sanejament, així com la millora de les capacitats del model de gestió, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament , l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Agència de Residus de Catalunya van signar l’any 2007 un conveni de col·laboració amb el Ministeri de Medi Ambient i Aigua de Bolívia, país prioritari de la cooperació catalana.

15/04/2013 00:04
Josep Maria Tost

Josep Maria Tost

En què consisteix la cooperació al desenvolupament de l’Agència de Residus a Bolívia?
Nosaltres fa anys que col·laborem amb Bolívia en temes de residus per promoure una administració conscient de la importància de la gestió dels residus. Més enllà dels diners, en l’àmbit dels residus és fonamental crear la cultura, posar les bases d’un solatge, formar professionals i establir els mecanismes adequats perquè funcioni be.

I com ho heu fet?
Hem aplicat la nostra experiència de 20 anys. Treballem amb el Ministeri de Medi Ambient, col·laborant en l’elaboració de la normativa legal. Hem donat suport al Pla Nacional de Residus, i als plans sectorials; i també amb el mon local, ara ja hi ha molts ajuntaments que son molt receptius a aquest problema. Amb el suport de la Diputació, hem donat suport tècnic i econòmic per tancar 14 abocadors de municipis diferents i fer-ne un de sol, entre d’altres actuacions.

Quina és la predisposició de l’administració local en aquest àmbit?
El mon local és complicat. Fins fa poc temps els residus no eren una prioritat, perquè tenien urgències alimentàries. Però en els darrers anys, s’està canviant la tendència. El tema dels residus fa poc temps que els preocupa. Fa cinc anys els seu problema era com alimentar la població o l’educació. Ara tenen recursos econòmics, més persones amb formació i no tenen tants problemes d’alimentació. Els preocupen temes de salut; els residus i els abocadors incontrolats han derivat en una greu contaminació de l’aigua i del sòl que provoca molts problemes de salut.

Com van contactar amb el govern de Catalunya?
El govern rep habitualment delegacions de tècnics i de polítics de molts països, que venen a conèixer experiències i models de gestió de diferents àmbits; una delegació de Bolívia va contactar amb nosaltres perquè tenien bones referències de Catalunya i volien conèixer el model català.

I com és aquest model?
Catalunya és Europa, i això ja implica un model de prestigi; però sobretot perquè tenim un model molt adaptatiu al territori i a la dimensió dels nostres municipis diferents,  dels més grans municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona,  a petits pobles de muntanya, i no és excessivament tecnològic. Aquest model requereix anar pas a pas, que no tinguin pressa, és un èxit de 20 anys. La nostra experiència és que l’evolució per ser sòlida ha d’estar adaptada a la realitat de cada municipi. Ells es troben ara amb el mateix problema que fa nosaltres fa 25 o 30 anys, quan teníem un abocador il·legal a cada municipi. Poden aprendre dels nostres errors i dels nostres encerts.

A més d’un problema ambiental, això els representa un problema social? 
Moltes persones viuen dels abocadors, per això és bàsic incidir en els processos de separació. No necessiten grans ecoparcs ni maquinàries complexes que costen molts diners i que no poden pagar; més aviat cintes de triatge manual. Socialment es valora molt perquè la gestió ordenada genera llocs de treball, es dignifica la feina, la qual cosa els dignifica com a persones; i veuen com millora el seu entorn. D’altra banda, els expliquem que si el projecte funciona es farà a d’altres llocs del país. ho podeu pagar, perquè allà la gent no paga impostos i això es també un problema.

Podem dir que Bolívia té un Pla Nacional de Residus com el de Catalunya?
És un Pla fet amb la nostra col•laboració i seguint el nostre model. Per fer un bon Pla, era imprescindible la voluntat política del govern de Bolívia i la complicitat del mon local, que en son els responsables directes, que prenguessin consciència del problema i saber de quants recursos disposaven per dur-lo a terme. Podien tenir una normativa legal i que no es complís. La normativa ha d’anar acompanyada d’instruments legals per ser eficaç: una estructura d’inspectors, un servei de control, la regulació de les sancions... igual que nosaltres. Sense organisme de control i supervisió no funciona, ni allà ni aquí.

Com s’ha elaborat aquest Pla?
Primer vam fer una fotografia de la situació, quines eren les necessitats, quin tipus de residus tenien i quina composició, etc... Sense fer això no es determinar què cal fer. Després de saber on érem, vam establir l’estratègia i les actuacions del Pla Nacional de Gestió de Residus, amb  actuacions i guies sectorials, i aplicacions pràctiques amb tecnologies molt senzilles, de com reduir, de com tancar un abocador...

Algun exemple?
Per exemple, amb un 65% de fracció orgànica, el millor és compostar. Ja tenim ajuntaments que ho estan fent. Amb una senzilla cinta  transportadora poden separar la matèria orgànica i fer compost; l’ajuntament els compra per als jardins o per vendre. A sucre vam donar suport a una cooperativa de dones, que han rebut formació i s’encarreguen d’anar casa per casa a recollir les ampolles de plàstic i portar-les a una nau de reciclatge. Han passat de la pobresa més absoluta a tenir una feina ordenada que contribueix a millorar el seu municipi.

I què aprenem nosaltres d’aquesta col·laboració?
Aprenem molt sobre tecnologia de compost i ens fa reflexionar sobre la importància de recuperar alguns hàbits que hem perdut i eren bons. Per exemple, del malbaratament dels aliment i de les possibilitat de seguir fent compost allà on sigui possible, com a l’alta muntanya, per reduir una despesa molt gran com és portar l’aigua que se’n deriva d’un lloc cap a un altre. Hem de tornar al costum d’aprofitar el menjar per fer croquetes, sopes, purés. Recuperar els valor dels aliments.

Quina imatge tenen de la cooperació catalana?
El problema d’algun tipus de cooperació internacional és que fan grans actuacions i, al cap d’un temps, marxen sense haver consolidat la feina i es perden instal·lacions i els grans recursos invertits, que desprès el país no pot mantenir. Catalunya fa una cooperació diferent, silenciosa, de feina sòlida. Nosaltres marxarem de Bolívia i el sistema de gestió de residus funcionarà. El nostre objectiu no és anar de passeig sinó fer feina i fer-la bé, consolidar-la. La cooperació catalana en general és d’èxit perquè és molt silenciosa, ofereix un tracte humà i respectuós de la primera a la última persona amb la que tractem. I basem la nostra cooperació en l’equilibri entre la part material que requereixen les nostres actuacions i la veritable transferència de coneixements que permet el desenvolupament del país de forma sostenible.