• Imprimeix

Raji Sourani, director del Centre Palestí per als Drets Humans de Gaza i vicepresident de la Federació Internacional de Drets Humans

'Hem de defensar els qui pateixen abusos, no pas convertir-nos en víctimes'

05/02/2008 00:02
Raji_sourani_jpeg

Raji Sourani és director del Centre Palestí per als Drets Humans (PCHR) de Gaza i vicepresident de la Federació Internacional de Drets Humans (FIDH). Ha estat a la presó israeliana i ha patit aïllament, tortures i també confinament per part de l’Autoritat Nacional Palestina. Sourani ha rebut nombrosos premis de defensa dels Drets Humans i ha estat a les llistes de presoners de consciència d'Amnistia Internacional entre 1985 i 1988. El 5 de febrer va ser a Barcelona convidat pel CIEMEN en l’acte "Gaza: estat de dret o llei de la selva?".

Quina és la situació actual a la Franja de Gaza després dels fets de les darreres setmanes, amb la crisi de la frontera de Rafah?

La situació és la mateixa, perquè el problema és profund i crònic. La crisi humana a Gaza és permanent i continua, tot i que és clar que s’agreuja quan hi ha un tancament total de fronteres. Gaza està sotmesa a un setge permanent des de fa molt de temps. Desgraciadament no hi ha res de nou, és una situació que ja coneixem...

Com afecta l’ocupació israeliana de Cisjordània i el bloqueig de Gaza a la vida quotidiana de la població civil palestina?

Li explicaré el que significa l’ocupació. És el control absolut de la població civil: al cent per cent. Israel controla tots els aspectes de la nostra vida: ens pot bombardejar quan vol i allà on vol, tot i no tenir presència militar a Gaza. Pot decidir quina roba ens posem, què mengem. Tallen la llum, les línies telefòniques, dificulten l’accés a aliments i aigua. Gaza és una gran presó, com una granja d’animals, i el control és ara més intens que fins i tot quan hi eren els israelians.

La població civil és a l’ull de l’huracà i aquesta restricció de moviments, aquesta desconnexió del món, provoca que la nostra vida a Gaza no es pugui qualificar de normal. Un exemple: fins i tot tenim problemes per proveir-nos de ciment per a tancar les tombes de les persones que moren.

I com se suporta aquesta situació?

És complicat perquè ens trobem davant d’una de les més llargues i brutals ocupacions dels nostres temps. Jo ja no parlo de colons, d’assentaments, de l’estatus de Jerusalem o dels refugiats. Ara ja no vull ni tan sols un Estat palestí, o diners. Vull llibertat de moviments. El meu somni és portar una vida normal. Vull treballar del que sóc, d'advocat. Es tracta de donar a la població civil una vida normal, com la que tenen vostès.

Parlem de l’entitat que dirigeix, el Centre Palestí per als Drets Humans de Gaza. Quina és la seva tasca?

Som una organització independent, sense lligams polítics, que elabora informes de recerca i investigació sobre la situació dels drets humans als Territoris Palestins Ocupats (TPO), proporciona assistència jurídica i legal i té ínies d’actuació específiques sobre violacions dels drets de les dones o dels infants. Va néixer el 1995 i té entre els seu equip molts advocats i professionals independents.

El nostre objectiu és protegir els drets humans i promoure l’estat de dret i els principis democràtics als TPO segons els estàndards internacionals. Contribuir al desenvolupament d’unes institucions palestines democràtiques i promoure el paper actiu de la societat civil. I, és clar, treballar pels drets a l’autodeterminació i independència del poble palestí seguint el que diuen les resolucions de Nacions Unides.

El paper de defensors dels drets humans als TPO no deu ser fàcil pel context del conflicte amb Israel i, darrerament, per l’enfrontament interpalestí…

No, és clar que no ho és. Nosaltres no polititzem els drets humans. Molts cops ens trobem enmig d’un foc creuat entre israelians i palestins. Denunciem qualsevol abús de drets humans, vingui d’on vingui. Som crítics amb aquells que vulneren els drets humans, siguin àrabs o jueus. Això fa que la nostre missió i treball no sigui políticament correcte. La nostra situació com a organització pro drets humans no és gens fàcil, però és que si calléssim no faríem res, no actuaríem...

Han rebut amenaces o han estat perseguits per aquest posicionament?

És clar, però no ens podem permetre ser dèbils. Hem de defensar les víctimes d’abusos i no pas convertir-nos en víctimes. A mi els israelians m’han arrestat nombroses vegades, he estat destingut, a la presó. He tingut problemes amb Hamàs, amb l’Autoritat Nacional Palestina de Fatah. He criticat els partits polítics palestins quan ha estat necessari. Però és el que toca fer: protegir les víctimes, no pas a nosaltres.