• Imprimeix

Llei de cooperació al desenvolupament

Presentació

La Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament estableix i regula el règim jurídic al qual s’ha d’ajustar l'activitat de l’Administració de la Generalitat en matèria de cooperació al desenvolupament i de solidaritat internacional, entesa com a bé públic global en la realització de la qual s'ha compromès la societat catalana.

Aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya el 17 de desembre del 2001, aquesta Llei reflecteix la voluntat de contribuir des de Catalunya al compliment dels compromisos assumits pels països desenvolupats, en el marc de les Nacions Unides, de destinar el 0,7% del producte interior brut al desenvolupament dels països i els pobles en desenvolupament. Una de les especificitats més importants del model català de cooperació que recull aquesta Llei és la concepció de la intervenció pública com a complementària i impulsora de les iniciatives cíviques de solidaritat i de cooperació.

Participació de la societat civil

Per elaborar la Llei es va dur a terme un llarg procés de consultes en què van participar activament diferents agents institucionals i de la societat civil, inclosos nous agents de cooperació, com ara les universitats, els sindicats, els col·legis professionals i les associacions empresarials.

Les novetats quantitatives i qualitatives que introdueix la Llei fan que es pugui parlar d'un abans i un després de la política catalana de cooperació al desenvolupament, i tant el desplegament com l'aplicació han significat un punt d'inflexió en la manera de fer en l'àmbit de la cooperació internacional que s'ha impulsat des de Catalunya.

Aquesta Llei vol fomentar l'esperit emprenedor en l'àmbit de la cooperació per al desenvolupament i la promoció de la pau, mitjançant la col·laboració i la concertació entre les iniciatives socials i l'activitat administrativa. Vol incentivar una multiplicitat d'iniciatives i agents de cooperació cada cop més capaços, connectats i reconeguts internacionalment, els quals, amb el suport de l'Administració pública, també han d'assumir una responsabilitat fonamental en l'execució dels plans, els programes i els projectes de solidaritat i cooperació al desenvolupament.

Principals aportacions

La Llei de cooperació al desenvolupament ha establert un marc de planificació estratègica que permet optimitzar l'actuació de la política catalana de cooperació internacional a favor dels seus destinataris. Basant-se en això, la cooperació oficial catalana respon a una planificació estratègica quadriennal i queda programada anualment, mitjançant el Pla director i els plans anuals de cooperació, que són elaborats seguint un procés ampli d'informació i participació de tots els agents de cooperació interessats.

Probablement, una de les aportacions més importants de la Llei de cooperació al desenvolupament és la voluntat que les activitats de cooperació engegades des de la Generalitat i els ens locals impulsin el desenvolupament econòmic i el benestar social dels països receptors de la cooperació. La cooperació oficial catalana ha de tenir com a finalitat l'eradicació de la pobresa, la protecció dels drets humans, l'impuls d'un desenvolupament humà sostenible, la promoció de la igualtat de gènere, i la defensa i la promoció de les identitats culturals dels pobles. Són prioritàries les accions de cooperació als països i pobles que són víctimes de situacions de pobresa, d'emergència o de transgressió dels drets humans, i es prioritza la cooperació amb els pobles de la Mediterrània, l'Amèrica Llatina i l'Àfrica subsahariana.

La Llei de cooperació al desenvolupament també regula alguns instruments específics amb l'objectiu d'ordenar el foment de les actuacions dels agents de cooperació. Amb aquesta finalitat, crea el Registre d'organitzacions no governamentals per al desenvolupament.

Instruments i planificació de la cooperació

La Llei de cooperació al desenvolupament estableix que la cooperació oficial catalana es planificarà partint de dos instruments importants: el Pla director i els plans anuals. El Pla director, de periodicitat quadriennal, és l'expressió tècnica principal de la política de la Generalitat en matèria de cooperació al desenvolupament, fixa les prioritats geogràfiques i sectorials i els objectius estratègics, i estableix les previsions de recursos. Els plans anuals són l'instrument de programació de l'activitat de la cooperació oficial catalana i han de desenvolupar els objectius, les prioritats i els recursos establerts pel Pla director.

A banda del Pla director i els plans anuals, les actuacions de l'Administració de la Generalitat en matèria de cooperació al desenvolupament també s'instrumenten per mitjà de la cooperació tècnica, la cooperació econòmica i financera, l'acció humanitària i l'ajut humanitari d'emergència, l'educació per al desenvolupament, i la generació de fons especials de cooperació i altres instruments per dur a terme les finalitats i els objectius establerts per aquesta Llei i pels plans de cooperació al desenvolupament.

Modificació de la llei de cooperació al desenvolupament

La Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, va introduir modificacions a l’article 31 i a l’article 34 de la llei de cooperació al desenvolupament.

La modificació de l’apartat 2 de l’article 31 de la Llei respon a la necessitat d’impulsar noves mesures qualitatives que permetin destriar, en la fase de la sol·licitud de la subvenció, a aquelles entitats que volen accedir a subvencions computables com a ajut oficial al desenvolupament conforme estan al corrent d’obligacions contretes en ocasions precedents davant de l’Administració de la Generalitat. 

La modificació de l’apartat 2 de l’article 34 de la Llei té com a finalitat incloure tots els potencials agents que tinguin interès en col·laborar, mitjançant convenis de col·laboració, en el finançament de projectes o programes de cooperació al desenvolupament, d’acord amb les previsions i prioritats marcades pels instruments de planificació de la política de la Generalitat en aquesta matèria. Així mateix, aquesta nova regulació obre la possibilitat d’obtenir, via signatura de convenis de col·laboració entre l’administració i nous agents, més i noves fonts de finançament a destinar als beneficiaris de projectes i programes en què hi participa la Generalitat.

Data d'actualització:  15.02.2013